Resum temporada 2016

Ara que ja hem començat un any nou, el 2017, m’atreveixo a escriure quatre línies sobre com ha trasncorregut aquest darrer 2016 a nivell casteller.

La collita castellera d’aquest passat 2016, ha estat espectacular. El repertori de gammes extra i diades de pitet realitzades pels Minyons de Terrassa, la Colla Vella dels Xiquets de Valls o els Castellers de Vilafranca, han marcat la temporada d’enguany. Quedar-nos només, o ressaltar únicament un moment d’aquesta temporada passada, seria un flac favor al moment casteller global que estem vivint. Tres colles que han mostrat el bo i i millor de les seves possibilitats, tres formacions que han posat de manifest l’excel·lent estat de forma que han viscut aquest passat 2016 i tres colles per exhibir a la vegada tres maneres de viure els castells. Un 2016 amb tres punts i a part: El concurs de Castells de Tarragona, la Diada de Santa Úrsula i la Diada dels Minyons de Terrassa. Tres moments per a la història, que demanen aturar-se per valorar la feina feta i sobretot per aplaudir la trajectòria de les tres formacions castellers. Tot plegat de traca i mocador.

Però és que aquest passat. 2016 no només ha existit el malva, el rosat o el verd. També hi hagut eufòria al Cós del Bou, amb una Colla Jove dels Xiquets de Tarragona que ha tocat l’Olimp tot graduant-se, amb tot mereixement, com a colla de 10, descarregant enguany i per primer cop a la seva història el 3 de 10 amb folre i manilles al Vendrell.

També hi ha hagut eufòria a Cal Borinot, ja que els Castellers de Sants no només han confirmat la seva categoria de colla de gamma extra, descarregant castells com el 2 de 9 folre i manilles o el pilar de 8 amb folre i manilles, sinó que a més han fet un pas més descarregant el 5 de 9 amb folre. Contents, també estan els Capgrossos per recuperar el 2 de 9 amb folre i manilles i ampliar ventall amb el 9 de 8 i el 5 de 9 amb folre, aquest dos darrers només carregats.

Colla Joves dels Xiquets de Valls i Xiquets de Tarragona, han patit un 2016 molt irregular i ara mateix els esperen temps de debats interns per encarrilar positivament el 2017. Castellers de Barcelona, Castellers de la Vila de Gràcia i Xiquets de Reus han firmat un 2016 de manteniment de la gamma de 9, que ja molts firmarien. Els Nens del Vendrell per la seva banda manetenen el 3 de 9 amb folre com a castell punta. En canvi, els Castellers de Sabadell han tingut problemes per assolir castells de 9, però a darrere hora han pogut descarregar el 3 de 9 amb folre. Caldrà picar més pedra a l’assaig per part dels Saballuts.

Els Xicots de Vilafranca aquesta darrera temporada han fet un pas més, no només pel que fa a castells de 9 (assolint per primer cop el 4 de 9 amb folre (c)), sinó també fent-se amb el primer lloc en la jornada de dissabte del Concurs de Castells de Tarragona. Per altra banda la gran novetat o el punt de mira mediàtic se l’emporten els Xiquets de Hangzhou i la seva actuació al Concurs de Castells.

I pel que fa a les colles de vuit pisos, dos noms: Marrecs de Salt i Castellers de Sant Cugat, ambdues colles fent temporades històriques, i els de Salt portant a plaça i intentant sense èxit el seu primer castell de nou. Ampli repertori de castells de la gamma de vuit per ambdues colles, 5 de 8, 7 de 8, 2d8f, … Només queda felicitar-los per la temporada realitzada.

Una menció especial també pels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, assolint amb regularitat la gamma bàsica de vuit i posant la cirereta a la seva magnífica temporada amb l’espedat de 7 pisos.

Els Xics de Granollers fan història carregant per primer cop el 7 de 8 i descarregant una temporada més el 2 de 8 amb folre, però la seva irregularitat els passa massa factura i aquest passat 2016 no han pogut assolir castells bàsics de vuit com el 3 de 8.

Així doncs, toca reposar i qui sap si repensar-se, sobretot aquelles formacions que s’han quedat amb els deures a mig fer. Toca esperar i sobretot toca desitjar que aquest 2017 el nivell global del món casteller no tingui aturador, sabent del cert que tal vegada aquest creixement global tingui algun dia potser, i sense desitjar-lo, un punt i final.