Ovidi al cub

Ja porten dies voltant per racons i contrades d’aquest país. De nord a sud i d’est a oest. Borja Penalba, David Caño i David Fernàndez, encoratjats pel seu amic Feliu Ventura, s’apleguen dalt dels escenaris per retre un viu i sentit homenatge a la figura d’Ovidi Montllor i Mengual amb l’espectacle “Ovidi al cub”. Anit, va tocar rendir lloança a Granollers, en motiu del festival “In_cult” que organitza any rere any el Casal Popular de l’Esquerda. Eren quarts d’onze i la Sala Nau B1 presentava un aspecte de gran vetllada. Tres homes aplegats al voltant d’una taula, per escenificar i interpretar l’Ovidi més quotidià i més proper, l’Ovidi més sincer.

En aquest 2015, any Ovidi Montllor, aquest “Ovidi al cub” representa un homenatge no només a la figura musical, cultural i lírica del d’Alcoi, sinó també una lloança a l’Ovidi més reivindicatiu i combatiu. Un espectacle senzill i ben mudat, però carregat de detalls i particularitats que configuren una funció exquisida. Tres actius sobre l’escenari que juguen rols ben diferents. Rols que sumen i complementen però que desentonen ben poc. Complicitats entre ells, que denoten hores de vol conjunt i sobretot erudició entorn a l’Ovidi i la seva biografia, fan d’aquest espectacle una senyora obra mestra. “Ovidi al cub”, és una mescla de música, poesia i discurs, que el fan un producte amb contingut de qualitat. Tot està cuidat, comptant amb una escenografia simple però gens buida, utilitzant melodies planeres però acompanyades de veus abruptes i colpidores  i tot estructurat amb un relat pausat però ben directe i punyent per atreure l’atenció, en tot moment, d’un públic generalment entregat. “Ovidi al cub” compta a més, amb un repertori ple de clàssics i èxits del d’Alcoi. Cançons tant il·lustres com “Va com va”, “Homenatge a Teresa”, ” Perquè vull” o “Tot explota bé pel cap o per la pota” no falten en aquesta funció.

En Borja Penalba lloa i enalteix la lírica i la melodia del d’Alcoi. En David Caño dramatitza un munt de versos mordaços i en David Fernàndez sap interpretar el rol d’acompanyant melòdic amb l’afegitó de saber articular les paraules adequades en el moment més escaient. Així doncs, “Ovidi al cub” és un espectacle que emociona als espectadors, que connecta amb el públic i que sobretot fa allò difícil dalt d’un escenari, transmetre passió i sentiment. “Ovidi al cub” serà segurament una funció passatgera, però de ben segur que ha deixat i deixarà petjada al país. N’Ovidi Montllor i Mengual segurament aplaudiria aquesta sentida representació.