Equitat i innovació educativa

Molt més que interessant la jornada d’equitat educativa i innovació feta aquest dissabte al Centre Cívic Nord de Granollers. Jornada que em serveix d’excusa per poder expressar la meva opinió al respecte en aquest portal.

Estem vivint uns moments on el debat educatiu està ocupant amb cert protagonisme els espais mediàtics més importants. Ja sigui per buscar solucions als nous reptes d’una societat més complexa o ja sigui per abordar el permanent i creixent fracàs escolar, l’educació sembla que hagi d’esmenar tots aquests reptes. Vagi per endavant, que penso que la resposta als futurs reptes socials que tinguem, cal abordar-los des d’un punt de vista més ampli i integral i que no crec que l’escola se l’hagi de responsabilitzar de cercar totes les solucions. La comunitat educativa ha d’aportar propostes engrescadores que generin il·lusió i sobretot serenitat, però no en serà la única ni la darrera responsable.

En un moment en què a l’escola se li demana que es repensi i es reformuli ella mateixa, crec que cal posar certes qüestions sobre la taula.

Repensar-se o refundar-se és més que interessant sempre i quan deixem aparcats certs estigmes i certs tics. Estem en un context social on es banalitza allò que és vell i s’emfatitza allò que és nou. Estem en uns temps on la innovació educativa es centra massa en el com i no tant en el què. I sobretot, deixem certament de banda, que l’escola i l’educació és i ha de ser un terreny equitatiu que vetlli, en gran mesura, per la igualtat d’oportunitats. I aquí tenim la mare dels ous de tot plegat. L’educació és i ha de ser universal, per a tothom. Hem de deixar enrere cert model d’escola classista per afrontar amb garanties els futurs reptes de la societat catalana del segle XXI. En aquest sentit, doncs, hem de constatar que el model d’escola concertada, no pas pels professionals que hi treballen, sinó pel concepte en sí, esdevé més un problema que una solució en sí mateix.

Abordar el debat sobre l’equitat educativa és també, parlar de com eliminar certa segregació escolar, un tema tabú entre l’esquerra tradicional o la socialdemocràcia d’aquest país. Una esquerra que fa bandera de l’educació pública, universal i de qualitat, però a la vegada no es prou valenta per abordar debats històrics com el de si cal seguir mantenint el model concertat. Una esquerra que propaga de mil i una maneres que l’educació és un dret de tot infant, però que a la vegada no afronta amb prou coratge actuacions per minvar la segregació escolar i per tant, per millorar la igualtat d’oportunitats dels infants.

Vivim en una època on tendim a espolsar-nos responsabilitats i culpabilitzar l’altre sense tenir en compte si realment fem el que està a les nostres mans. Autoexigim-nos per després poder reclamar el que pertoca, i és que moltes vegades, en el debat sobre la segregació escolar, l’administració local es renta les mans i dispara cap amunt, cap a l’administració superior, l’autonòmica. Però els ajuntaments, els ens municipals i sobretot els seus governs, podrien arremangar-se més la camisa i promoure propostes i actuacions que busquin el declivi de la segregació escolar.

I l’escola? I la comunitat educativa? Què pot fer al respecte? Doncs, primer de tot, fer autocrítica, no competir entre ella mateixa i indagar una innovació educativa inclusiva i gens elitista. Repensar-se sí, però sobretot repensar-se per arribar a tots els estrats socials i no predicar certes innovacions que només beneficien a uns quants i no a tothom. Ser autocrítics amb les males pràctiques professionals i apoderar-se amb determinació cap a una escola realment equitativa.

Tot plegat, demana esforç i treball col·lectiu, però sobretot, pensar que l’educació i l’escola han de ser institucions que es converteixin en referents, en puntals on sostenir-se, que siguin potents i esdevinguin el pal de paller de la cohesió social i que cerquin un nivell d’excel·lència en les seves pràctiques. Tot plegat, ningú va dir que fos una tasca senzilla.