Dia 67: Mazoni

El dia s'acaba, el sol es pon i el blau nocturn pren protagonisme. Excusa perfecte per parar-ho tot i escoltar Eufòria 5 - Esperança 0 de Mazoni. De fet, per aquest disc, ara que ho penso, qualsevol excusa és bona per posar-lo a tot volum. Mazoni és l'alter ego artístic i musical de l'empordanès Jaume Pla. Un projecte que, tot i que ha enregistrat àlbums en solitari, sol estar acompanyat per en Miquel Sospedra al baix i l'Aleix Bou a la bateria. En aquest treball discogràfic també hi havia en Jordi Rudé a les guitarres i Toni Molina a les percussions i les bases elèctriques. Un mesclat amb denominació d'origen. Al 2009 Mazoni publicava el seu quart treball d'estudi. Un elapé clau en la seva discografia. Una col·lecció de grans cançons que sumades fan d'aquest Eufòria 5 - Esperança 0 una obra immensa i cabdal. Mazoni forma part de la banda sonora d'una generació d'aquest país.

Exigim eufòria, amb la felicitat no n’hi ha prou. Així de nihilista es presenta Mazoni a Eufòria 5 – Esperança 0. Ressaca, caos, psicodèlia, mala llet, recerca, curiositat i llibertat governen el disc més honest, inconformista i sincer de Mazoni. En el partit d’avui s’imposa amb rotunditat el plaer efímer, elevat a cotes obsessives. Però la lliga és molt llarga, i aquesta societat hedonista aixeca la vista i es troba a la deriva davant un horitzó incert, mancat d’esperança. Són les cares i les creus de les “24 hour party people”.

Musicalment, el disc és un resum de la història de la música de les darreres dècades, dels 60 fins a l’actualitat, amb l’energia del rock com a generador de catarsi. Dins una mateixa cançó podem viatjar de la psicodèlia dels 60 a la dels anys 90, dels Stooges al post-punk del segle XXI, de la melodia als sons africanitzants. Guitarres i electrònica. Theremin, cello i kalimba. Eufòria 5 – Esperança 0 destaca especialment pel seu tractament del ritme, amb la col•lisió de dues bateries que són eix i motor del disc."

Eufòria 5 - Esperança 0 és un disc ple de "hits", alguns que de tant coneguts com "Eufòria" que ha esdevingut un himne generacional pels milenials nostrats. Però també són brillants peces com "Ei que surt el sol!", "Apocalipsi now" o "Caputxeta". Eufòria 5 - Esperança 0 és pura energia, una glopada d'aire fresc per moments d'ofec. Llarga vida a Mazoni!

El podeu escoltar a Spotify