Dia 66: The National

Es comença a veure una petita llum al final d'aquest fosc i llarg túnel. Potser vindran temps per altres qüestions, potser vindran temps per agafar aire. Mentrestant continuo amb aquesta petita i personal dèria de compartir discs i propostes musicals. Potser això d'escriure acabarà, potser per què els dies ja no seran monòtons o rutinaris. Ara bé, les ganes d'escoltar cançons i compartir-les, ja us dics jo, que no les perdrem. Avui he escorcollat aquells discs que tenia en la meva llista d'espera. Avui he tingut un instant, mentre teletreballava, d'escoltar-me una banda i un disc que tenia senyalat. The National al 2017 va enregistrar un treball sensacional anomenat Sleep Well Beast. La formació de Cincinnati ens proposa, amb aquest àlbum, un viatge sonor oníric que passeja pel pop rock melòdic i electrònic, per ensenyar-nos cançons intimistes i de marcat caràcter. Una obra que de bones a primeres fa molt bona pinta. Un elapé que fa bona flaira.

Sleep Well Beast és el setè treball d'estudi de la banda americana. És un àlbum amb dotze cançons i de prop d'una hora de durada. Creativitat i execució d'etiqueta. Música per a melòmans. Esperit "indie". La composició i interpretació de les lletres de la formació pertany a Matt Berninger en un distintiu i profund to de baríton. No estic pas descobrint cap banda, que algú amb una mínima cultura musical, sàpiga de la seva existència i del seu recorregut. Però sí que crec que aquest Sleep Well Beast és un treball meravellós, amb uns punts minimalistes, però també amb la dosi justa de magnetisme elèctric. Un so exquisit que denota un treball refinat a les màquines de la producció musical. Màquines que condueix elegantment Aaron Dessner, que n'és el productor d'aquest treball. En definitiva, un disc magnífic, que com a mínim, pels que no en som fans i apassionats de la banda, hem de reconèixer com un àlbum carregat d'estil propi i d'identitat. Una obra sense fi, que convida a demanar-ne més i més. Una proposta més que recomanable per aquells que gaudeixen de la qualitat instrumental.

Sleep Well Beast conté senzills encisadors i punyents com "Day I Die", però que té més relíquies que no volen amagar-se. Una altra peça com "The System only dreams in total darkness" que reconec que em fascina enormement, és també una cançó que mereix ser seleccionada per a qualsevol llista de música d'autor o pop independent. Sleep Well Beast és un treball que voreja la foscor creativa, però que a la vegada desperta llum i claror. The National, mereixen en aquest sentit, destinar-los un moment del nostre limitat temps. Mereixen els reconeixements de la crítica, però també el gaudi auditiu de tot enamorat de qualsevol proposta d'autor.

El podeu escoltar a Spotify