.png)
Avui anem d'estrena. Per aquest dijous que marca la fi de l'abril i l'inici de la calor, una proposta enèrgica, punyent i estrident. Aquesta proposta és Viva Belgrado i el seu tercer i darrer disc titulat Bellavista. Si haig de triar una banda del panorama ibèric que em fascina fins a perdre el nord i esdevenir-ne, per què no dir-ho, fan, aquesta és Viva Belgrado. Aquesta banda cordovesa em té el cor robat per una mescla d'ímpetu i d'atreviment musical deliciós. Una barreja de so elèctric, crits, exclamació típic del registre del "hardcore" i petits moments de calma que busquen aquell pop melancòlic. El seu so és escandalosament exquisit. So superb que sap trobar els alts i baixos que reclama cada moment de les seves cançons. Bases contundents amb una bateria i un baix que ressonen per tot arreu. Quartet que t'omple de vida, formació que ja no és pas un projecte de futur, sinó que és contundent realitat. Bellavista és el seu tercer treball discogràfic que acaben d'estrenar a les xarxes musicals aquesta mateixa setmana. Si Ulises, el seu segon disc era una joia i Flores i carne, un diamant en brut, aquest últim àlbum és un obra sublim.
Bellavista és un treball discogràfic d'onze temes i d'uns trenta minuts de durada. L'èxit de Viva Belgrado passa per molt de treball propi al local i pel seu model d'autogestió. Disc gravat i mesclat per Borja Pérez i Santi García a cal Pau. Àlbum on la ràbia vocal, tant característica del cantant i guitarrista Cándido Gálvez, aconsegueix un so brillant. Un treball on hi ha una varietat melòdica que s'accentua amb temes com "Más Triste que Shinji Ikari" on la banda andalusa experimenta amb la sonoritat més lo-fi. En definitiva un elapé que genera addicció i que a alguns se'ns fa curt. Un llarga durada on es pot palpar tota la intensitat musical que representa Viva Belgrado.
La banda cordovesa ha editat dos videoclips per promocionar aquest seu darrer treball Bellavista. Un d'aquest videoclips és de la cançó amb nom homònim al del disc i un altre videoclip del tema esmentat en anterioritat "Más Triste que Shinji Ikari". Blanc i negre a nivell melòdic per representar agudament la realitat d'aquest disc. Menció a part mereix, la darrera cançó de l'àlbum "¿Qué hay detrás de la ventana?" una preciositat que sap portar a nivells excelsos la dicotomia entre estridència i exclamació amb la placidesa d'instants necessaris per l'assossec. Bellavista donarà molt de sí enguany. Una proposta que caldrà seguir de prop, i si pot ser en directe, quan tot plegat recuperi la normalitat escènica. Mentrestant només ens quedarà posar Bellavista en bucle, per reanimar-nos d'uns dies marcats pel confinament més estricte.
El podeu escoltar a Spotify
Yorumlar