Dia 47: Súper Gegant

I entre tanta boira i grisor, s'entreveu una fina llum que esquerda els núvols d'aquests dies. Llum que no sabem si arribarem a tocar o no. Claror que incentiva a sortir i acaronar-la. En definitiva dies per esborrar els rúfols dies que ens han acompanyat. Dia perfecte per parlar d'un disc encisador que els Súper Gegant van editar el 2013, Camina i oblida. Súper Gegant és un trio amb arrels reusenques. Una ració de "dream pop" atractiu que ensenya espurnes de "noise" i "shoegazing". Súper Gegant és l'univers elèctric i guitarrístic, ple de distorsions, reverbs, ecos i delays d'en Claudi Herreros, en Miquel Bernis i el Marcel Mercadé. Però sobretot Súper Gegant és una proposta fresca, descarada i contundent. Melodies ben pròpies del pop però amanides amb el ingredients òptims; hammonds, sintetitzadors i sobretot guitarres. Melodies "slow food" per ser degustades amb tota la tranquil·litat del món. Súper Gegant és la dicotomia entre cançó i soroll, entre melodia i distorsió. Cançons que animen a fer soroll o soroll que evoca cançons. Camina i oblida és el primer disc de la banda. Entre inseguretats pròpies d'un disc de debut. Entre el dubte sobre si aquest treball era prou bo per sortir del niu o nou, Súper Gegant sembla mostrar-nos la seva llum musical amb el seu àlbum de debut.  Una llum més que necessària.

Camina i oblida és un disc de nou cançons i d'uns trenta minuts de durada. Curt però intens. Breu però clar. Concís però franc. Un elapé treballat a nivell de so que destil·la melodies refinades i moltes hores d'assaig i de polir detalls al local. Un treball on s'entreveuen les influències musicals dels catalans. En aquest repertori s'hi poden intuir el pes de bandes com The Velvet Undergound o The Jesus ans Mary Chain, bandes que ajuden a entendre el relat musical del trio català. Aquest és doncs un disc majúscul. Una grata novetat en aquell any  i  una banda que va rebre la seva recompensa amb el  premi Enderrock a Grup Revelació del 2013. Una banda que contribueix a ampliar i fer més profund el ventall i panorama musical expressat en llengua catalana.

En aquest disc hi trobem diferents cançons que mereixen ser comentades. El segon tema, és un tema brillant titulat "Tornar a esta bé" que esdevé el senzill de l'àlbum on Súper Gegant broda una cançó d'ambient pop sense perdre la seva identitat elèctrica. Però hi ha més temes interessantíssims com "L'abisme" carregat d'energia i foscor a la vegada, o també la cançó "Camina i oblida" tota un encisadora peça carregada de detalls sonors. Tot plegat contribueix a executar un treball immens que ha estat oblidat per gran part del país sempre pendent del mateix mercat musical. Un disc que a mesura que passa el temps, crec més fermament, que no perd ni un bri de la seva llum. Camina i oblida és treball sensacional que de ben segur esdevindrà referent per noves fornades. Temps al temps i que la llum esquerdi l'encapotada època actual.

El podeu escoltar a Spotify