.png)
Al vinya del senyor hi ha tot. Paratges urbans i quotidians, panoràmiques bucòliques, mar sedosos i cels rogents que amaguen el dia. A la música com en la vida, hi tonalitats, hi ha moments i hi ha indrets per perdre's segons el gust i les ganes. A la vinya del senyor però a vegades també hi ha art. I de tot el panorama artístic, a voltes hi ha propostes inclassificables, artistes que no es poden etiquetar. Quimi Portet n'és un d'ells. La trajectòria del músic vigatà és llarga, extensa i crec que, prou coneguda per aquells que mínimament estem connectats culturalment amb el país. La discografia de l'ex l'Último de la Fila és dilatada i de moment no té una fi marcada. Però a mi hi ha un disc que em té el cor robat. Per ser un disc majúscul i amb múscul i per una portada no menys excelsa i a l'alçada del treball. Aquest disc és el que va enregistrar en Quimi Portet el 2009, Viatge a Montserrat.
Un disc rodó, complet i farcit del bo i millor del de la plana. Catorze temes i quaranta minuts musicals excelsos, amb una veu portentosa, una sonoritat elèctrica sensual, segell i marca de la casa, i una lírica plena d'escarn i sarcasme. Tinc la sensació que en Quimi Portet és com un doctorant musical que mai acaba la tesi, però sempre està en treball constant i elaborant un persistent imaginari col·lectiu sobrenatural. És com si observés el món des d'un balcó alçat i veiés passar la rutina humana amb un intent gens nefast d'antropòleg musical. És la mirada crítica cap a una societat malaltissa, no amb ànim de riure's d'ella, sinó pel plaer de no sentir-se identificat amb ella. La capacitat de retratar amb el llenguatge més deliciós per a cada moment quotidià està l'abats de pocs. Si a part això se li suma la creativitat d'imaginar melodies particulars per a cada peça, això fa del Quimi Portet un virtuós pintor musical.
En Quimi Portet és un mestre de la ironia i amb aquest Viatge a Montserrat signa un treball discogràfic suculent. En ell hi ha un munt de temes esplèndids. Temes que ressonen a molts altaveus com "Homes i dones del cap dret" amb una introducció genuïna de l'Albert Pla però també hi ha cançons com "Dorm", "Quitèria" "Pasturem entre els lliris" o una il·lustríssima cara b com "Excursió - Versió per Aplecs" digne de ser punxada a qualsevol club nocturn. Però a mi, hi ha un tema que em treu la bèstia que duc a dins meu. Aquest és el de "Música per a cremar autobusos" un tema instrumental i amb gran càrrega elèctrica. Una de les millors formes d'iniciar aquest Viatge a Montserrat. Quimi Portet és un il·lustre veterà. Tot un savi intel·lectual de les sis cordes.
El podeu escoltar a Spotify
Comments