Dia 39: Sonic Youth

Trenta nou dies confinat a casa donen per molta teca musical. Dóna per escoltar bandes noves, dóna per escoltar clàssics i dóna per guardar cartutxos. Avui toca utilitzar un dels cartutxos que tenia guardats. Escoltar Sonic Youth i el seu mític Goo sencer i sense aturades, tot d'una tirada. Els Sonic Youth és una banda fundada el 1981 a Nova York. Un grup format per Thurston Moore, Lee Ranaldo, Kim Gordon i Steve Shelley. La discografia de la banda és enorme, setze àlbums d'estudi, set EP's i tres àlbums recopilatoris. Així doncs, estem parlant d'una banda amb un gran recorregut. Una formació que ha esdevingut referent per a molts músics. Músics que han estat influenciats per aquest "noise rock" i rock més alternatiu, fosc i subterrani que el novaiorquesos van plasmar en discs com aquest Goo del 1990. Portada icònica i sisè treball d'estudi pels Thurston Moore i companyia. Un dels millors àlbums de la inconformista banda. Un treball que et transporta a endinsar-te en mons de sons elèctrics distorsionats i gens quotidians. Senzillament un disc que tot apassionat de la música ha d'escoltar.

Intentar classificar o etiquetar aquesta banda de Nova York és quelcom difícil si es vol ser original. Sonic Youth són avantguarda, són ruptura, són esquerda, són dissidents de qualsevol tendència. Sonic Youth neix de l'escena post-punk i del rock underground americà. I des d'un bon principi s'aparten de qualsevol etiqueta musical per fugir de la música estandarditzada als EUA. Des del minut zero capgiren el panorama musical americà arribant a punts on altres ni tan sols havien gosat pensar que s'hi podia arribar. Les seves lletres estan plenes de metàfores i descriuen realitats tal com ragen i sense embuts. Sonic Youth són explosió i erupció sonora enmig de la tranquil·itat i la ordinariesa musical del moment.

Goo és un elapé amb onze temes, dels quals molts en destaquem cançons com "Kool Thing", "Dirty Boots", "Mote", "My Friend Goo" o "Tunic (Song for Karen)". Però és més que recomanable l'escolta sencera d'un disc meravellós que suposa un gaudi auditiu per aquells que busquen sons i, per què no dir-ho sorolls, més elèctrics, abruptes i experimentals. Hi ha treballs que els sobren paraules i qualificatius, no per què no s'ho mereixin, sinó per què a voltes poden empitjorar l'obra d'art que generen. A vegades hi ha bandes i àlbums que em costa un munt expressar amb paraules el que sento quan ho escolto. Sonic Youth per mi és això. Pura cadena de transformació constant. És no saber com continuarà però seguir igualment atrapat i enganxat a la seva proposta sonora. Sonic Youth són mestres del seu art conceptual.

El podeu escoltar a Spotify