.png)
A voltes crec que no valorem el potencial musical del país. Ens omplim sovint la boca, i la tinta de les plomes, dels talents musicals forans. Que si aquell artista, que si aquell guitarrista, que si la veu esplèndida de l'altre. A voltes l'exterior s'emporta tot el ressò, és cert. El panorama és ampli si tenim en compte el globus terraqüi. Inassolible per alguns. Però en aquest raconet de món que vivim, creieu-me com a melòman nostrat, que hi ha propostes independents, amb caràcter i d'altíssima qualitat. Una d'elles és la de Le Petit Ramon, l'alter ego musical del barceloní Ramon Faura. Tot un rodamón dels refugis contraculturals del país. Al 2015 Le Petit Ramon va editar un discàs anomenat Senyores, senyores, senyores una oda al Rock & Roll més autèntic tot passat per un sedàs de modernor contemporània. Després de l'elapé Brou (2011), servidor va pensar que Le Petit Ramon li costaria superar-se, però amb Senyores, senyores, senyores no només em vaig equivocar sinó que podem parlar obertament del seu millor treball discogràfic.
De Le Petit Ramon tinc uns quants discs per recomanar, però el seu darrer treball discogràfic és una delicatessen pels amants dels rock. És un viatge sonor per aquell rock & roll dels seixanta i setanta. Autèntics riffs elèctrics amb psicodèlia. És rock en estat pur però a la vegada una puresa perfilada amb i uns detalls que engalanen cançons d'una altra dimensió. En aquest disc Le Petit Ramon s'acompanya d'uns músics els quals bateja com a Waldorf Astoria. Però en Ramon Faura no en té prou i amb aquest doble elapé de prop de 90 minuts i 19 cançons hi ha col·laboracions sonades. Hi col·laboren en Jaume Pla (Mazoni), Sanjosex, el Petit de Cal Eril i fins i tot en Roger Mas amb un cançó magnífica a dues veus, "Foc". És en aquest disc on Le Petit Ramon broda de forma elegant cançons com "Et vull" que esdeven més que un senzill. "Escandinavia" també mereix una menció en aquestes ratlles d'aquest disc. Cançó estratosfèrica.
Senyores, senyores, senyores reuneix una energia rítmica que contagia i sedueix. Moments d'harmònica marca de la casa, instants de saxo que en transporten a les sales musicals dels seixanta amb aquell pentinat amb "tupé" tant característic o melodies replenes de sons profunds de contrabaix, fan d'aquest disc, una barreja sonora deliciosa per a un ball ben hipnòtic. Ramon Faura sap a que juga i aposta fort. Per què la vida a voltes és per a valents. Valents que saben el que es fan. Senyores, senyores, senyores passin si us plau i escoltin aquesta joia de disc.
El podeu escoltar a Spotify
Comments