Dia 35: Pixies

Hi ha dies que vols tornar enrere, reviure altres moments i per què no, altres èpoques. La música, com altres coses, ajuda i molt. Hi ha certes sonoritats que marquen dècades, i avui tinc ganes de tornar als finals del 80's o principis dels 90's. Època on un va començar a agafar el seu "walkman" i aquells auriculars amb diadema fineta, que sembla que els modernets tornen a posar de moda, i posar els seus primers cassetes.  Va ser un època on, com en molt moments de la història musical, el so mutava, les bandes innovaven i buscaven trencar amb certs dogmes artístics. Els Pixies van ser uns referents en el seu moment i una de les bandes amb més influència dins la música alternativa i independent d'aquell període. De fet haig de dir, que dels americans, en tinc un únic vinil. Un recopilatori anomenat Wave of mutilation, però avui no he escollit pas aquest disc.  Avui per la meva selecció diària he escollit el Surfer Rosa. El segon treball discogràfic d'aquesta icònica formació que van editar 1988. Un senyor tros de disc que denota que la banda de Boston estava feta d'una altra pasta.

Surfer Rosa conté tretze temes i dura una mica més de mitja horeta. En ell es veuen les primeres pinzellades del "grunge" característic del moment, amb distorsions a les guitarres, melodies suaus en les estrofes i explosions amb alts i baixos i crits típics del gènere. Ells van obrir ments. Van ser-ne els precursors. Però els Pixies, són molt més que això, són un glop d'aire fresc, un punt i a part, un símbol d'exclamació i d'admiració a la vegada, són emoció, són inconformisme, però sobretot són experimentació. Una banda i un àlbum que esdevenen un mite pel rock "undergound" de l'època i tot una font d'inspiració per a properes generacions musicals.

En aquest disc es poden escoltar algunes cançons mítiques com "Where is my mind?" o "Gigantic" que han esdevingut himnes per a molts fans. Un àlbum replè d'una sonoritat genuïna i d'un munt de cançons brillants. Aquest Surfer Rosa no és pas una recomanació musical. És una obra d'art que tot melòman ha de tenir en la seva particular i personal discografia. Per què, passarà el temps, però els Pixies i aquest Sufer Rosa, perduraran en el temps i en la memòria musical col·lectiva, simplement per què el Pixies han esdevingut llegenda.

El podeu escoltar a Spotify