
Al país gaudim d'un ampli panorama musical. També d'un ampli ventall de bandes alternatives que fugen de grans altaveus i de propostes mediàtiques. Un exemple n'és el duet de Manlleu format per en Guillem Colomer i en Carles Generó, que a dalt dels escenaris es transformen en l'Hereu Escampa. Els de la plana de Vic, han editat un total de tres llargues durades i dos EP's. Avui n'he decidit escoltar-ne, un altra vegada, el seu segon treball d'estudi Llamp de Déu. Un disc on es pot notar una evolució en quant a producció musical del disc. Un àlbum on trobarem un Hereu Escampa ferm i ple d'identitat. Després d'un primer disc S/T, que a molts ens va entusiasmar enormement, i que va servir de presentació del duet pels mons més subterranis del principat, els de Manlleu van editar al 2013 un segon treball discogràfic esplèndid. Amb aquest Llamp de Déu l'Hereu Escampa es reivindicava més enllà dels deus hits primerencs de "Consol, Condol" o "Vaques". Tota una delicatessen.
L'Hereu Escampa és molt més que una actitud descarada. És música d'alt voltatge sense perdre l'estètica. És exaltació, entusiasme i emoció. Canvis de ritme i forma. Són rectes efímeres i corbes sinuoses. Són plugims fins dins de tempestes primaverals. Són joves però experts. Fan enveja. Tenen talent i saben el què es fan. Escoltes la primera cançó "La feram" i es trenca la pausa i el lligam envers la teva realitat. So mordaç però polit. T'expulsen però generen atracció. Tot sempre està en la justa contraposició. No són lineals i els agrada fer l'equilibrista a nivell sonor. Són arrauxats però delicats. Són autèntics.
Llamp de Déu és una proposta de mínims per aquest dies de confinament. És una proposta per trencar rutines, per deixar-se anar, per anar-hi i per tornar-hi. Per què a la música, com en tot a la vida, l'actitud, la cara que poses al mirall de bon matí ho és tot. Són les ganes d'anar-hi. Són les ganes de viure. L'Hereu Escampa és una demostració de vitalitat. Són una més que necessària i impetuosa proposta que sempre et fa viure al marge dels límits.
El podeu escoltar a Spotify
Comentarios