.png)
Sovint hi ha un discurs, un relat, una mica estès a peu de carrer que el món de l’art i de la cultura és força distant al públic en general (sobretot en la cultura de masses o la cultura “mainstream”). Hi ha magnificada una idea que l’artista no és procliu a mecanismes que apropin el mateix artista al públic o a la seva pròpia parròquia de seguidors, i que potser quan existeix aquest intent d’acostament és més virtual que no pas real. Però tot i així, com que no tothom és igual, i no tothom entén aquest món de la mateixa manera, hi ha artistes i espectadors que aposten per aixecar barreres entre el món de la producció artística i el món del consum cultural. Cada cop hi ha més artistes de diferents disciplines que busquen camins i dreceres per acostar la seva obra al públic, ja sigui al petit teatre, a la llibreria del barri, a la sala de concerts o a l’ateneu popular. De fet, no sé ben bé fins a quin punt la crisi econòmica que estem patint tots plegats, ha estat clau per desllorigar i esmicolar aquest discurs patent. Però en qualsevol cas, el món artístic i sobretot el món cultural més alternatiu està fent passes en aquest sentit.
Hi ha unes quantes mostres que apunten a aquesta direcció. En el mateix Vallès hi podem trobar; els vermuts literaris del Tarambana, els dimarts singulars de l’AC de Granollers i algunes altres propostes similars. Sense anar més lluny, aquest passat dissabte 28 de gener a Granollers i més concretament a la Sala NauB1 va tenir lloc una nova proposta prou singular “I si parlem de música?”. Una idea d’esdeveniment que pretenia establir un diàleg obert entre artistes musicals com Mazoni (Jaume Pla) o El Petit de Cal Eril (Joan Pons) i el públic que ho desitgés. Aprofitant l’avinentesa que ambdós músics tenien programat un concert a la mateixa sala aquell dia, hores abans i entre proves de so d’ambdues bandes, va tenir lloc un debat sobre el món musical.
Un debat on el músic parlava de tu a tu i sense micròfons pel mig amb el públic. Un diàleg per xerrar sobre processos creatius, fonts d’inspiracions artístiques, metodologies de treball o sobre la mateixa indústria musical o cultural, per citar alguns temes. Però sobretot va ser un espai comunicatiu per demostrar que moltes vegades els artistes estan més avesats a respondre a les preguntes dels periodistes especialitzats que no pas a respondre els dubtes i inquietuds del públic. I és això el què fa que aquesta proposta esdevingui singular. En primer lloc per baixar al mateix esglaó o replà el músic i el seguidor, i en segon lloc, perquè aquest diàleg entre artista i públic és proper, distès i viu. S’ha de lloar que tant en Jaume Pla (Mazoni) com en Joan Pons (El Petit de Cal Eril) es llencessin sense paracaigudes, com aquell qui diu, davant una proposta inusual en el món musical, que servia i serveix per apropar encara més l’art musical a públic i amants de la música.
Així doncs, només queda aplaudir iniciatives com aquesta. Iniciatives que activistes culturals com Joan Gener sota l’aixopluc d’equipaments públics com la Sala NauB1 proporcionen als amants de la cultura. Toca encoratjar-los a seguir, sense filtres i sense embuts, fomentant petites tertúlies culturals de proximitat. Intentarem seguir-les de ben a prop.
Comments