Dia 27: Interpol

Tornem a la rutina. Dia per asseure's a sofà i contemplar la finestra. Fer una mica el xafarder i guaitar com penetren els rajos d'un sol imponent. Avui engego l'ordinador i em transporto més enllà de l'Atlàntic. Connectem el reproductor i poso Interpol. I pam! Ja ho tinc. Ja tinc el que volia. So punyent. Decideixo escoltar el seu darrer disc Marauder que van editar aquest passat 2019. Interpol és la materialització d'un rock d'autor i independent dut a terme de forma esvelta i elegant. Amb una veu encisadora però mordaç, amb unes guitarres amb certa distorsió i una bateria poderosa. Interpol es una proposta de gala, que vesteix el seu univers sonor de 21 botons. Interpol és una magnífica banda pels amants de la música amb marcat caràcter elèctric, però sobretot un grup, pels gurmets musicals més exigents.

Marauder és el seu darrer àlbum. Disc amb 13 cançons. Prop de 45 minuts de rock enèrgic. Interpol és una banda que va originar-se a finals dels 90's i fortament influenciada per icones de l'"indie" com Joy Division. En aquest darrer disc amb una important producció, els novaiorquesos intenten reivindicar-se més enllà de la seva trajectòria inicial. Cançons com "If You Really Love Nothing" ja fan endevinar un elapé amb el segell propi d'Interpol. Paul Banks i companyia presenten un disc complet i madur que cal escoltar detingudament. Cinc anys des des del seu darrer treball d'estudi. Cinc anys que potser pel fans més acèrrims ha estat una odissea, però que tal vegada a valgut la pena l'espera, si després surten discs com aquest Marauder.

Interpol es vesteixen dalt dels escenaris com els crooners d'indie americà. Vestit llarg i a mida per a uns músics que, tot i no oferir grans canvis o mutacions en els registres musicals, aporten una sensacional qualitat a les propostes musicals que realitzen. Els de Nova York esdevenen uns perfeccionistes dels acords i les melodies. Interpol són el glamur en forma so.

El podeu escoltar a Spotify