Dia 28 i 29: Catástrofe Club + Tiger Menja Zebra

És veritat, he estat dos dies parat. Aturat pel que significa compartir i generar contingut cultural a la xarxa. Tot té un motiu i un perquè. Bàsicament he estat aturat per donar suport a la vaga cultural que aquest sector ha fet els dies 10 i 11 d'abril. Vaga que tenia per objectiu no consumir ni generar contingut cultural en format digital. Ara bé, que no hagi compartit res, no vol dir que no hagi llegit llibres o escoltat discs. De fet, el meu tocadiscs no ha deixat de funcionar i per aquests dos dies he escollit dues propostes ultralocals. Dues formacions amb arrels vallesanes i amb el centre d'operacions establert a Granollers. Aquests dos dies he tornat a escoltar els dos darrers treballs discogràfics de Catástrofe Club que va editar Ejercicios de Visión el passat 2018 i Tiger Menja Zebra amb el seu Anarquia i mal de cap que van editar el 2017.

Començar a escriure quelcom d'aquestes dues bandes se'm fa estrany. Amb ambdues bandes hi tinc una relació personal intensa i per tant avui buscaré més fer una bona promoció d'elles que una crítica acurada. Hi ha massa vincle com per esdevenir neutre a l'hora d'escriure, però a l'hora intentaré no redactar com un simple fan i provaré dir-hi la meva.

Catástrofe Club és un duet composat per en Josep Maria Herrera (veu, guitarres i programacions) i en David Molina (baix, programacions i veus) que ens proposen cançons que transiten per un pop electrònic de negre sobre blanc. Amb Ejercicios de Visión, editat per Hidden Tracks, els vallesans s'erigeixen com una banda que propaga universos lírics obscurs. Universos que es vesteixen de sons opacs. Melodies i tonades que ens transporten a la realitat quotidiana que menys volem mirar com a societat. Amb paraules ben seves, són la banda sonora de la nostra ràbia. Ells s'autodefineixen com el parc d'atraccions de la nostra ment. Una trinxera en un món sense revolucions.

El seu és un exercici d'autocrítica col·lectiva de la qual no volen defugir com a éssers socials. Només ens emplacen a mirar-nos per aquell mirall que no és del nostre grat. No per elevar-se en una posició de superioritat moral, sinó pel simple fet de posar el dit a la llaga que tenim amagada. "Rusos" n'és el senzill del disc, però jo n'esmentaria alguna més. "Seres humanos" o "Como moscas" també podrien tenir aquesta categoria de hit. Amb aquest segon treball discogràfic, Catástrofe Club firma un treball de deu cançons ben rodó. Més de mitja hora que no et deixa amb la indiferència a la boca. Tot mostrant una mirada clara i unívoca envers el món que ens envolta, els Catástrofe Club ens parlen sense embuts.

Tiger Menja Zebra són figues d'un altre paner, mai millor dit, mengen a part. Proposta musical eclèctica. Experimentació sonora d'altíssima personalitat. No apte per aquells que no els agradi la incertesa o el risc. Si lo vostre és la zona de confort, Tiger Menja Zebra no és la vostra elecció. La formació granollerina és una muntanya russa d'emocions sonores. Tiger Menja Zebra en l'actualitat són en Xavier Font, en Josep Arnan i els germans Gustavo i Pablo García Godoy. Anarquia i mal de cap és un àlbum de 8 cançons i d'uns 30 minuts de durada.

Amb Anarquia i mal de cap, disc editat per Hidden Tracks, ens endinsem en ambients musicals carregats d'electrònica, sintentitzadors i programacions sense deixar de banda els fonaments de tota obra musical. Fonaments que se sostenen, i aquí també hi ha innovació i experimentació, per dos baixos i dues bateries. Anarquia i mal de cap, és ritme i potència. Protagonisme a parts iguals sense desmerèixer el joc virtuós que es fa amb les veus, marca de la casa. "Genocipi Hipster" n'és el senzill del disc, però l'àlbum té perles i joies altament recomanables com "Els amics de les FARC", "Buena mierda alemana" o "Durruti t'estimo", per citar-ne algunes. Disc per emmarcar i banda amb estil propi. Amb aquest seu darrer treball discogràfic els Tiger Menja Zebra tanquen un cicle de tres elapés. Anarquia i mal de cap és emoció sonora en estat pur. Decepció, ràbia que condueix al desordre i una via sense retorn a 140bpm i de forma ininterrompuda. Anarquia i mal de cap!

Podeu escoltar Ejercicios de Visión dels Catástrofe Club a Spotify.

Podeu escoltar Anarquia i mal de cap dels Tiger Menja Zebra a Spotify.