Dia 32: El Petit de Cal Eril

Retornem a la teòrica rutina. S'han esmunyit les suposades vacances. Dia complex. 14 d'abril, records de República. Però el 14 d'abril és també un dia per recordar-te. Miro enrere i faig memòria. Hi coses compartides, com que a tu i a mi, com a uns quants més,  ens flipava El Petit de Cal Eril. Un munt de concerts compartits a l’esquena.

Avui he reescoltat un disc meravellós de la discografia d'en Joan Pons. Avui dia per recordar-te, he tornat a agafar el tocadiscs. He tret la pols al vinil i he posat La figura del buit. Recordo perfectament aquell concert al Circ Cric amb un Esperit fent de teloner. Vam sortir cofois i exultants després d'aquell darrer tema "Obriu les mans". Estàvem esvalotats com joves adolescents comentant la darrera peça d'un disc que ens captivava. No recordàvem ni que teníem casa, ni família, com aquell qui diu. Quina nit!

La figura del buit és un treball que els de la factoria Bankrobber van editar el 2013. Un elapé exquisit on en Joan Pons va començar a mudar-se musicalment. El Petit de Cal Eril deixava enrere el folk més rural i rústic amb aquells aires de La Segarra per un pop més psicodèlic, i on la mística s'obria camí en les lletres del de Guissona.

Amb la figura del buit, l'Eril clava un cop de puny sobre la taula i es reivindica com a músic total, amb totes les seves lletres. En Joan Pons es vesteix d'erudit músic psicodèlic, decideix fer canvis a la seva formació i viatja sonorament més enllà de l'acústica de la seva guitarra que tant dirigia la funció als seus dos àlbums anteriors Les sargantanes al sol i Vol i dol. És en aquest disc on es pot començar a veure aquest gir cap al que molts, temps després, han etiquetat com a Pop Metafísic. Un elapé que gaudeix d'una plenitud sonora notable, amb un protagonisme important de la secció de baix i teclats sense deixar-nos uns vents puntuals que en algunes cançons revitalitzen temes potents.

Destacar cançons d'aquest La figura del buit, és tasca complexa, ja que no només és un disc complet sinó que el repertori de temes és llarg i variat. Un àlbum amb 17 cançons i de prop d'una hora de durada que hi ha senzills com "Amb tot" que han esdevingut un dels himnes de la banda, com també "Lleida frega Fraga" o "Gribi bestial" dels quals se'n va fer un videoclip a cadascuna respectivament. Però també hi ha peces refinades com "Ei! sents com refila l'Òliba?". El Petit de Cal Eril no es pot comprendre artísticament en la seva plenitud sense fer una sincera i atenta audició a La figura del buit.

"Amb tot", si noi, amb tot i això, no en tinc prou, i et trobo un munt a faltar. Un brindis per a tu! Sempre em quedarà la música per recordar-te!

El podeu escoltar a Spotify