Dia 42: Elliot Smith

Divendres vespre. El dia s'ha apagat i la música pren el seu lloc. Torn per a propostes intimistes i personals. Avui és el torn d'Elliot Smith i el seu Either/Or del 1997. Elliott Smith fou un cantautor i músic dels Estats Units. El seu instrument principal fou la guitarra acústica, però també tocava el piano, el clarinet, el baix, l'harmònica i la bateria. Smith tenia una veu suau característica i habitualment recorria a la gravació de la seva pròpia veu per crear harmonies vocals. Smith va lluitar contra la depressió, l'alcoholisme i la drogoaddicció durant molts anys, temes que van ser habitualment tractats en les lletres de les seves cançons. Potser a alguns reconeixereu la seva veu tant particular. Alguns vam descobrir-lo tot veient el film "Good Will Hunting" amb en Matt Damon i Robin Williams entre altres actors. Cançó d'autor, personal i inimitable, vestida amb la seva inseparable guitarra acústica. Either/Or va ser-ne el disc més aclamat per la crítica i el seu públic de la seva curta discografia. El nom del treball discogràfic va estar inspirat amb el mateix títol d'un obra del filòsof danès Søren Kierkegaard.

Either/Or és un àlbum de dotze cançons i d'una mica més de mitja horeta. Temps per descobrir un Elliot Smith experimentant amb diferents instruments, amb alts i baixos rítmics i melòdics dins del mateix treball però sempre mantenint aquella tonalitat opaca en la composició de les cançons. Elliot Smith juga, i juga molt bé amb la seva veu i les cordes de la seva guitarra. I és en aquest joc on es pot veure el seu talent. Quan els temes són més nets, sense molt acompanyament, és on surt la part més brillant del cantautor americà.

D'aquest Either/Or destacar-ne tres temes que per a mi són de lo milloret del disc. Un primer que representa el hit de l'àlbum "Between the bars" que va ser també utilitzada pel film esmentat en el principi de l'article. Però també hi ha una cançó meravellosa titulada "No Name No. 5" que trobo preciosa. Però en aquest disc hi ha un tema que trobo extraordinari i curiosament n'és el darrer d'aquest treball, s'anomena "Say Yes" i també ha estat utilitzat per a diferents pel·lícules nord-americanes.

Elliot Smith és una veu angelical que connecta amb l'espectador des d'un bon principi. Un músic massa marcat per un context personal plenament obscur. Un músic amb un món interior propi que va saber plasmar musicalment. Either/Or és un bri d'esperança una llum al final del túnel.

El podeu escoltar a Spotify