Dia 43: Mireia Vives & Borja Penalba

Dissabte 25 d'abril, data per mirar cap al sud. Avui, una part del país està de celebració, i és per això, que la selecció musical del dia mira cap al País Valencià. Aquest passat 2019 el duet format per Mireia Vives i Borja Penalba estrenava un disc deliciós anomenat Cançons de fer camí. Un homenatge a la cançó, una oda a la poesia musicada, un mescla tendra entre l'elegància a les cordes del mestre Borja Penalba i la sensualitat vocal de la Mireia Vives. Un disc amb cançons inèdites, cançons pròpies i algunes versions diferents. Un tàndem extraordinari capaç d'erigir-se tant, en poetes moderns i erudits, com en defensors de l'ofici de cantautor més quotidià. Un treball discogràfic que fa camí i convida a guaitar per la finestra, el viatge musical per tot la geografia del país. Un àlbum que representa de la millor manera possible la dicotomia paisatgística entre mar i muntanya. Cançons abrandes contraposades a la calma harmònica d'altres tonades. Tot un regal per les orelles més selectes.

Cançons de fer camí és un llarga durada de dinou cançons, on a part de les cançons composades pel duet valencià, també s'hi musiquen poemes de la Maria Mercè Marçal o la Montserrat Roig, però també hi ha composicions de companys i amics poetes com en Joanjo Garcia, David Caño o Roc Casagran, sense deixar-nos d'altres il·lustres noms com Rafeef Ziadah, Joan Salvat-Papasseit o Joan Fuster. També hi trobarem versions magnífiques com la de "Laura" de Lluís Llach o "La noia de nord" d'en Bob Dylan. Però per començar aquest àlbum, el duet escull una versió de la "Tonight will be fine" del galant Leonard Cohen, que la converteixen en "Com havíem somiat", cançó que em fascina enormement.

Eclèctics i heterogenis, aquest duet vesteixen el camí d'aquest disc amb amb notes de folk, cançó d’autor, pop-rock, cabaret gamberro o cobla republicana i feminista. I és que Mireia Vives i Borja Penalba no viuen d'esquena a la realitat social i política del país. No només no li donen l'esquena sinó que la miren de cara i alcen la veu. La veu de la protesta sí, però també la veu de l'esperança. Cançons i tonades que colpegen i remouen mesclades amb unes altres de lírica esvelta. Més de seixanta minuts de proposta unívoca, clara i franca. Mireia Vives i Borja Penalba són la constatació que la revolució, com deien els Obrint Pas, ve del Sud

El podeu escoltar a Spotify