Dia 53: Xavier Baró

Dia de certa tranquil·litat. Pausa, calma i serenor. Dia perfecte per viatjar cap a l'oest del país. Indret on es pon el sol, contrada on el dia posa fi. Excusa ideal per recomanar la darrera proposta d'en Xavier Baró. El d'Almacelles és un autor de cançons, cantant i escriptor de les terres de Ponent que enguany està d'estrena discogràfica. Aquest 2020 acaba de publicar el seu darrer i tretzè àlbum en solitari titulat La veu de la muntanya editat per La Llàntia. Hi ha poetes, hi ha versadors, hi ha cantautors i hi ha traginers de cançons, com ho és en Xavier Baró. Així de clar, i així de franc es mostra de bon principi, el cantautor del Segrià. Un nou treball que s'enceta amb una peça dolça i precisa, una cançó que musica el poema de la Maria Mercè Marçal anomenat "Brida". Cançó per marcar camí, tema per encarar el que suposa La veu de la muntanya; cançons de puresa extraordinària, melodies que beuen principalment de la tradició musical catalana, a la qual incorpora també elements del folk anglosaxó. La veu de la muntanya no deixa de ser més que una oda personal a la cançó d'autor més solitària i nòmada.

La veu de la muntanya és un treball discogràfic composat de dotze cançons que segueixen el patró marcat pel folk més nostrat i mediterrani. Les cançons de Baró construeixen un univers de referents de caràcter intemporal, que recorre un ventall molt ampli d'aspectes relacionats amb les emocions humanes, la transcendència, la concepció del temps, les relacions de poder, la visió de la història i el sentit mateix del cant i de la cançó tradicional. Les seves lletres s'inspiren en l'estil del cançoner popular català, encara que també hi ressona la influència de la poesia simbolista francesa, i especialment la d'Arthur Rimbaud.

De les dotze cançons potser destriar-ne aquestes; "Brida" per ser-ne un tema deliciós, que sap ballar amb els mots encisadors de la poeta catalana però també cal destacar l'arranjament d'una tonada extreta del cançoner popular del país "Saltadors de camins" on es poden copsar clarament les arrels musicals de l'artista de Ponent. Ara bé "Mapa de nit" o "A galeres" tenen aquell punt fosc i greu, aquell punt Dylanià que de ben segur us atraparà. Escoltar en Xavier Baró sempre és més que recomanable, però assaborir-ne el seu darrer àlbum és més que necessari. Xavier Baró és un modista de la cançó. Sempre sap cosir les millors costures per inventar cançons amb encant. Xavier Baró tracta com ningú a la seva amant, la cançó.

El podeu escoltar a Bandcamp