Dia 57: Maria Arnal i Marcel Bagés

Torna el gris. Dia rúfol i plujós. Dia d'interior. Seguim escoltant música. Seguim amb aquesta costum diària. Amb l'únic objectiu de construir una petita rutina per escapar de certa dosi de realitat. Avui la veu torna a ser protagonista. Avui la guitarra més elèctrica torna a agafar el timó. Encara recordo com si fos avui, el dia que vaig escoltar per primer cop la Maria Arnal i el Marcel Bagés. Per les xarxes, ja fa uns anys, que en Roger Mas va compartir i animar a escoltar un petit EP que el duet badaloní tenia penjat en el seu bandcamp. Va ser d'aquells moments en què tot sembla que pari. Vaig posar sense dubtar ni uns instant aquell EP. I de cop, connecto amb una veu femenina encisadora. Hi havia dos temes brutals "Cant de batre" i " Ball del vetlarori". Tradició injectada en vena. Era una proposta certament arriscada. Cançons d'arrel, música popular, tradició oral passada pel sedàs del so elèctric de la guitarra d'en Marcel Bagés i de la eclèctica veu de la Maria Arnal. A partir d'aquell dia... BOOM, va ser un no parar. Compartir aquelles cançons, aquella veu amb els amics, gaudir-los en directe, escoltar el segon EP Verbena com si no hi hagués demà. Així, arribem al passat 2017, on la Maria Arnal i en Marcel Bagés van editar el seu àlbum de debut. Un disc on el duet explosiona tota la seva creativitat. Avui doncs, és un bon dia per escoltar 45 cerebros y 1 corazón.

45 cerebros y 1 corazón és un disc d'onze cançons de prop de quaranta minuts. Un disc per homenatjar la cançó però també la tradició. Un elapé per enfortir la paraula, el vers i la poesia. Un àlbum per redimensionar la cara comunicativa de la música. La Maria Arnal i el Marcel Bagés són un duet estratosfèric. Una parella de ball ben sincronitzada, on la veu talentosa i juganera de la badalonina és acariciada sonorament per les cordes i els dits d'en Marcel. Força i potència sonora en la justa mesura. Un acompanyament excels que maneja la distorsió, els riffs i la guitarra acústica d'una forma encomiable. Una simbiosi musical perfecta que partint d'eines ben senzilles com la veu i una guitarra, omple de forma agradable i en plenitud la seva proposta sonora.

D'aquest treball destacar que les dues cançons esmentades en anterioritat i editades en el seu primer EP (que ja no es pot trobar a les xarxes) estan incloses en aquest àlbum de debut. A part d'aquests dos tresors en forma de cançó. Jo em quedo amb tres temes més. Un és "A la vida" una versió espectacular de la cançó de l'Ovidi Montllor. Un altre tema és "La gent" on la Mari Arnal i el Marcel Bagés musiquen un poema fantàstic d'en Joan Brossa i el darrer tema és "No he desitjat cap cos com el teu" on també posen notes i acords a uns versos esplèndids d'en Vicent Andrés Estellés. Així doncs, Maria Arnal i Marces Bagés són una proposta musicalment esvelta, preciosa i de distingida qualitat. Un duet que encarna un present a tenir en compte. Un cant a la vida plena.

El podeu escoltar a Spotify