Dia 61: Andrea Motis

Per què hi ha dies que tot ho veus d'aquell color positiu. Per què hi ha moments que només som somriures o per què tan sols o només som això, un gest o una mirada afable. A vegades som això, gestos senzills, mirades unívoques, somriures complaents. Som allò que mostrem, som allò que fem. Amb aquell entusiasme tan mancat aquest dies, avui m'he submergit en la proposta d'una jove veu deliciosa. Avui m'he deixat emportar pel món sonor d'una veu autèntica i plena de vitalitat. Andrea Motis al 2012 va editar, juntament amb el seu inseparable Joan Chamorro, un disc per a l'optimisme, Feeling good. Un treball, el segon de la discografia de la jove barcelonina, que no pretén ésser res més que això, un somriure, una carícia, un gest. No és gaire, però tampoc és poca cosa.

Feeling good és un àlbum que conté setze cançons i que dura una hora aproximadament. Una estona pel gaudi i per la calma. Uns minuts per la sensualitat feta música però també per uns instants per les carícies instrumentals. Un treball deliciós fet a partir de versions de cançons d'etiqueta. Temes que cobren una nova vida amb la veu de la jove vocalista i trompetista barcelonina. Un àlbum sobri i elegant. Ideal per acompanyar i esperonar estones de solitud.

D'aquestes setze cançons, destriar-ne algunes, no per fer-ne cap dicotomia entre el bo o el no tan bo, ni entre del gra de la palla, sinó per un pur gaudi de compartir allò que a un servidor li entusiasma. "Moonriver" és una peça clàssica que en aquest disc té una elegància sobrenatural i mostra tot el talent de la proposta de l'Andrea Motis. Ara bé, "Hallelujah" d'en Leonard Cohen és la cirereta del disc. Una cover majestuosa que val la pena reescoltar amb els matisos de la barcelonina. Així doncs Feeling good és una obra rodona. Un treball que alimenta ànimes. Pura sensualitat en forma de veu.

El podeu escoltar a Spotify