Dia 62: Bruce Springsteen

Hi ha dies per a tot. Dies per a descobrir i dies per a recordar. Hi ha dies per rememorar bells passats. Posar-se a parlar o a escriure quelcom de tòtems com el Boss, en Bruce Springsteen, resulta complex si es vol fer divulgació, una ressenya o crítica. Tot el peix està venut, que diria aquell, i la literatura és extensa i diversa. Seguirem el camí propi. Al 2006 en Bruce Springsteen i un conjunt de músics denominats The Sessions Band van editar un treball singular i distint, dins la llarga i variada discografia del de Nova Jersei. El disc s'anomena We Shall Overcome: The Seeger Sessions. Un treball discogràfic que reivindica la música d'arrel del país nord-americà. Un àlbum per redimensionar la figura d'en Pete Seeger, cantautor i activista americà, qui a mitjans del segle passat va popularitzar cançons tradicionals del seu país. Una proposta col·lectiva liderada per l'Springsteen amb l'únic afany de contribuir al revelat del folc ianqui.

Tot plegat sembla que va originar-se al 1997, quan en Bruce Sprinsgteen va gravar "We shall overcome" per l'àlbum de tribut Where Have All the Flowers Gone: the Songs of Pete Seeger. En Boss desconeixia la música i la figura del cantautor nascut a Nova York. És en aquest context on Springsteen decideix indagar més sobre el món Seeger. Comença a tocar temes i cançons d'aquest, per casa. En una d'aquestes, i com s'explica a la revista Rolling Stone, la seva filla li comenta que allò que sona li resulta divertit. Excusa perfecte per què el de Nova Jersei hi posés les banyes i comencés a bastir el projecte que acabaria amb el We Shall Overcome: The Seeger Sessions.

És a través de Soozie Tyrell, violinista de la E Street Band, que el Boss va començar a contactar amb un grup de músics poc coneguts de l'escena musical de Nova Jersei i Nova York. I és així com van començar a quedar, a tocar i a gravar de manera informal a la granja de l'Sprinsgteen. Aquesta formació es va autoanomenar The Sessions Band.

We Shall Overcome: The Seeger Sessions és una proposta d'allò més escaient per fer un viatge musical pel bell interior del continent nord-americà. Un tribut a la música feta des de i per al poble. Un homenatge a l'Amèrica menys mediàtica i més reivindicativa. Un disc per sortir del rock més aplaudit de l'Springsteen per anar a petar al folc més autèntic i genuí. Disc per entendre la relació especial entre en Bruce i el folc.

El podeu escoltar a Spotify